L'objectiu principal d'aquest viatge en moto és poder travessar els ports de les zones muntanyoses del nord d'Itàlia, des dels Apenins fins els Alps italians i de pas, alguns colls dels Alps francesos.
Hem decidit anar a Civitavecchia en ferry, d'anada. Així aprofitem els dies per fer l'autèntica ruta. La nostra intenció és viatjar sense pressa i sense fixar dates. Anar travessant les zones que ens hem proposat visitar, sense reservar llocs per dormir fins a almenys la meitat de la jornada, per tal de donar marge a possibles canvis. Al disposar de temps ( estem jubilats ¡¡¡ ) ens podem permetre aquesta llicència.
JORNADA 1
Hem sortit de casa cap a Barcelona a mig matí, per poder informar-nos a temps del funcionament del ferri , doncs només hi hem anat una vegada i ja fa 30 anys.
Al final ens han sobrat moltes hores. Hem anat a passejar pel port, sota un sol de justícia, i amb la roba de viatge. Ha estat esgotador. Cap a les 20,30 h. ja ens han avisat per anar a l'aparcament però hem estat els darrers de tots els vehicles en pujar al ferri. Així que fins a les 23,55 no hem embarcat.
Per als que viatgeu en parella heu de saber que només es pot quedar a l'aparcament el conductor. L'acompanyant ha de pujar al ferri i esperar. Es fa molt llarg. He tingut sort perquè he coincidit amb la companya d'un altre motorista i s'ha fet més suportable l'espera. Però han estat dues llargues hores.
La durada del trajecte , unes 20 hores. Hem reservat butaca recordant un viatge que vam fer fa més de 30 anys a Eivissa, però no us ho recomano. Per la diferència de preu, molt millor la cabina. A més de poder descansar quan et ve de gust ( a la butaca és impossible) , et cal tenir un lloc on deixar les bosses, menjar, etc.
El trajecte molt tranquil. Bon temps i mar en calma. Un dia assolellat, ideal per voltar per la coberta i gaudir de l'ambient estiuenc.
Per sort, en arribar a Civitavecchia, hem estat els primers en sortir. Tenim un hotel reservat a la mateixa població perquè ja sabíem que arribaríem tard. A les 20 h.ja circulem cap a l'hotel Visita ràpida per la zona, sopar i descansar.
JORNADA 2
Hem esmorzat a l'hotel a primera hora. Sortim disposats a començar la ruta amb tota la il·lusió quan ens adonem que la moto té una roda punxada. Hi havia unes obres al voltant de l'aparcament i hem xafat un clau. Per sort portem el "kit" que ens van recomanar i ha funcionat perfectament. Seria interessant que us miréssiu algun video dels molts que hi ha a youtube que expliquen cóm s'utilitza, perquè quan estàs en aquests moments de nervis, la ment no està tan lúcida i si no ho tens clar, potser no te'n surts.
Un cop resolt el problema, ens hem apropat a una benzinera per acabar d'omplir la roda d'aire. En posem i ja , a circular¡¡
Hem esmorzat a l'hotel a primera hora. Sortim disposats a començar la ruta amb tota la il·lusió quan ens adonem que la moto té una roda punxada. Hi havia unes obres al voltant de l'aparcament i hem xafat un clau. Per sort portem el "kit" que ens van recomanar i ha funcionat perfectament. Seria interessant que us miréssiu algun video dels molts que hi ha a youtube que expliquen cóm s'utilitza, perquè quan estàs en aquests moments de nervis, la ment no està tan lúcida i si no ho tens clar, potser no te'n surts.
Un cop resolt el problema, ens hem apropat a una benzinera per acabar d'omplir la roda d'aire. En posem i ja , a circular¡¡
Avui no volem fer una ruta massa llarga. Volem arribar al llac Brasciano i passar la nit en un camping de la zona. Així que prenem la SP7 passant per Allumiére i Tolfa. Seguim per la SP3 fins a Manziana. A Pisciarelli per la SP493 i a Brasciano.
Travessem la població i ens dirigim a la zona del llac Brasciano per tal de trobar un camping.
Entrem al camping Roma Flash que està situat dins d'un bosc i a la vora mateix de l'estany. Muntem la tenda i a gaudir de l'entorn.
JORNADA 3
Ens llevem aviat i ens acomiadem d'aquest fantàstic entorn.
Ens llevem aviat i ens acomiadem d'aquest fantàstic entorn.
Ens incorporem a la SP4 i SP37 passant per Trevignano Romano.
Passem per Settevene i ens apropem a Mazzano Romano.
Seguim per S. Oreste i Ponzano Romano. Intentem no agafar cap carretera principal. Com podeu veure en els vídeos , el paviment està ple de sots i pegats. Vigileu si circuleu amb ulleres de sol. Hi ha un constant joc de sol i ombres, per la gran quantitat d'arbres que hi ha, que fan quasi impossible veure els forats del paviment fins que hi ets al damunt.
Fa una hora que rodem i encara no hem fet 50 km. Us podeu fer una idea de la mitjana de velocitat que portem.
Arribem a Nazzano.
Continuem per Castelnuovo de Farfa, fins a Osteria Nuova. I d'allí prenem la SS4 fins a Rieti on acabem per avui.
Us hem posat el vídeo següent perquè us feu una idea de cóm es condueix per Itàlia. Observareu cóm tothom avança en línia contínua, sense cap tipus de maniobra estranya. És la seva manera de conduïr i ho fan amb seguretat.
Aquesta vegada per passar la nit hem buscat un bed&breakfast, sistema que no hem provat encara. Es tracta d'un pis que compartirem amb gent que no coneixem. Una sensació una mica estranya per a nosaltres. La mestressa ens ha donat la clau, ens ha explicat com funciona tot i ja no l'hem de veure més. Tot molt peculiar¡¡
Com sempre ens reservem la tarda per conèixer una mica la població. En aquest cas, Rieti, és una ciutat d'uns 40 mil habitants. Diuen que els romans la consideraven el centre d'Itàlia. El nucli històric és digne de visitar i cal donar un tomb per la muralla que l'envolta amb les seves cinc portes. A més, avui estan de festa, així que el sarau està garantit¡¡¡
JORNADA 4
Sortim de Rieti cap a Terni.
Com sempre els paisatges per gaudir, molts arbres i alguns llacs, com el Lungo i el Piediluco. seguim per la SS3 i la E45 fins a Perugia, el nostre primer objectiu.
Ens han donat molt bones referències d'aquesta ciutat i ens feia il·lusió visitar-la. Està envoltada per dues muralles, una exterior de l'època medieval amb diverses portes, i una altra interior, que és l'etrusca. Està situada en un turó. hi ha unes vistes fabuloses de l'entorn.
El casc històric és , segons diuen , un dels més bonics d'Itàlia. Després de veure-ho us aconsellem que hi passeu almenys una jornada sencera i ho visiteu sense pressa. L'ambient que es respira també és especial.
De Perúgia anem al camping Trasimeno on ens quedarem un parell de dies. Les instal·lacions són magnífiques.
JORNADA 5
Després d'esmorzar, decidim anar a peu al poble del costat,Passignano. Uns 3 km. vorejant el llac. És cèlebre per la batalla del llac Trasimeno i la victòria obtinguda per Anníbal sobre els romans l'any 217 a.c.
La població, d'uns 5000 habitants, va ser antigament un pas obligat entre Umbria i la Toscana. El barri antic està ubicat en un turó. La fortalesa "la Rocca" domina el paisatge. Va ser construida a l'època medieval mentre que la ciutat es va desenvolupar entre el s.XVI i el XVII.
Tornem al camping , a gaudir de la piscina, el llac i la pau que s'hi respira. Dia complert.
JORNADA 6
Marxem del càmping després d'esmorzar i ens dirigim cap a Florència. Agafem l'autopista. Tràfic molt dens.
Ens instal·larem en un càmping situat a Fièsole, a pocs quilòmetres de Florència. Està situat dalt d'un turó. Quan hi hem arribat ens hem adonat que no és precisament un càmping que reuneixi un mínim de condicions. Les fotos que pengen a la seva pàgina et fan agafar una idea equivocada de la realitat. No hi ha parcel·les marcades ni herba. Ens hem d'instal·lar en zones plenes de pedres o terra, sense llum a l'abast. Per tenir corrent elèctrica el càmping deixa allargadors per suplir la manca de preses de llum a les suposades parcel.les. Per anar als serveis, molt reduïts i penosos, hem de pujar un munt d'escales, algunes d'elles trencades , que a la nit sobretot són un perill. El suposat supermercat, està dins del bar i no té quasi be res de menjar. L'encarregat del bar, restaurant i supermercat és un home brusc, sense educació ni respecte per la gent.
Hem decidit comprar a Fièsole per no discutir amb aquest home.
L'únic bo que té el camping, a part de la piscina, és un servei de microbús que va fins a la plaça del poble i enllaça amb els autobusos que van a Florència, de manera que no ens cal agafar la moto per anar a Florència de turisme.
JORNADA 7
L'objectuy de quedar-nos dos dies a Florència és visitar el "Coloso de los Apeninos". Es tracta d'una escultura gegantina tallada a la roca que es troba a pocs quilòmetres d'aquí. Ens fa il·lusió veure-la però per desgràcia només obren els divendres, dissabtes i diumenges. Així que avui i demà ens toca passejada per Florència i recordar vells temps.
Esperàvem trobar gent però no tanta. No es pot fer ni una passa sense trobar-te amb riuades de grups amb el seu guia al davant, ocupant tots els carrers. Impossible fer fotos boniques dels monuments i carrers de la ciutat.
Florència 1978
Sort que ja tenim les de l'any 78 quan encara hi havia molt per descobrir. Els carrers de Florència tenien un encant especial, es respirava cultura, no tan sols per les obres d'art sinó pels visitants que recorrien admirats la ciutat. Hi havia artistes pel carrer,dibuixant i pintant, concentrats en la seva obra que admiràvem en silenci, respectant la seva inspiració.
JORNADA 8
El Jordi és escultor i com que hem visitat quasi tots els museus de Florència en anteriors viatges, hem demanat informació a l'oficina de turisme d'algun lloc especial, i ens han adreçat a l'Opificio delle pietre dure. Es tracta d'un museu dedicat a la tradició florentina del mosaic en pedres dures i semiprecioses (quars, calcedònia, jaspi, lapislàtzuli) Els Mèdici van reactivar aquesta tècnica ja utilitzada pels egipcis, grecs i romans.
El museu presenta una col·lecció important de temes realitzats en mosaic florentí. Són com "pintures de pedra". Hi ha paisatges, històries amb figures, vistes arquitectòniques
Aquestes fotos les he penjat perquè us feu una idea, però és millor que busqueu imatges a la xarxa. La llum del local i la lluentor de les peces ens han fet impossible fer unes bones fotografies i no es pot apreciar com són en realitat.
A part dels mosaics hi ha un secció dedicada al tallers on treballaven, amb les taules , eines i instruments, així com centenars de pedres fines que usaven els artesans.
Hem gaudit de la visita.
JORNADA 9
Ha estat una odissea sortir del càmping pel camí que ens han indicat. Es tractava d'un camí infernal, ple de grava i pedres i amb un pendent tan pronunciat que l'ha hagut de baixar el Jordi sol, com ha pogut. Una penúria¡¡
Hem agafat la carretera SR65. A uns 20 minuts trobem la Vila Demidoff o Parc de Pratolino. La finca va ser comprada per Francesc I de Mèdici l'any 1568. Va ser la més gran de les finques d'aquesta família, amb un enorme jardí renaixentista de 20 ha. d'ample, pero va ser abandonada després de la mort sobtada dels propietaris.
L'any 1872 la finca va ser venuda al príncep Demidoff que va restaurar parts de l'antic edifici i així va nèixer la Vila Demidoff. Actualment la manté la província i està oberta al públic de maig a setembre ,els caps de setmana, amb entrada gratuita.
Malgrat que gran part de les estrauctures del renaixement s'han perdut, romanen alguns monuments com l'estàtua del "Coloso de los Apeninos" i d'altres. El parc és una reserva natural on els visitants poden gaudir de la flora i la fauna incloent arbres centenaris, cèrvols, guineus i llebres.
Si passeu per la Toscana, no us ho perdeu¡¡
Sortim per la SR65 i SR302 cap a Borgo S.Lorenzo i Ronta.
Travessem el pas de la Colla de Casaglia ( 910m )
Ens dirigim cap a Marradi
Agafem la SS9 per anar a Forli on romandrem dues nits. Hem agafat un hotel prop de l'estació, comfortable i econòmic.
JORNADA 10
Ravenna era un altre dels objectius que teníem per visitar i per això ens hem quedat a Forli dues nits. Hem agafat un autobús des de l'hotel.
La veritat és que compleix amb escreix les expectatives. Ès una ciutat relaxant, quasi sense cotxes. Sorprèn la tranquilitat que es respira. Constant pas de bicicletes que és el transport per excel·lència. passen joves i vells, nens i adults, gent que van a treballar, o acaben de comprar.. i tots lentament.
Reconeguda per la Unesco pels seus mosaics, diuen que és la capital mundial dels mosaics bizantins. En poques hores es pot fer una ruta pels monuments més representatius que acullen els mosaics. A més existeix un abonament per 9 euros amb el qual es pot fer tot el recorregut.
Mausoleu de Gal·la Placidia
Basílica de S. Vitale
Baptisteri neonià
S. Apolinar nou
JORNADA 11
De Forli hem anat cap a Ravennna, Ferrara i fins a Padua per la E13. Després la SS47 fins a Bassano de Grappa.
Es tracta d'una vila medieval que es pot recòrrer tranquil·lament en una jornada.
Famosa pel seu pont de fusta cobert anomenat el pont dels alpins. Es va construir a començaments del s. XII. Cada cop que ha estat destruït s'ha tornat a construir igualment de fusta. Al final del pont hi ha el Museu dels Alpins que te l'entrada per una taverna. Dins hi ha objectes i documents fotogràfics de la història del pont i de la guerra.
No podem marxar sense tastar la grappa i visitar el Museu de la grappa, a la vora del pont. També podeu visitar l'antiga "Grapperia Nardini" , la més antiga i tradicional destil·leria d'Itàlia.
JORNADA 12
Sortim de Bassano de Grappa. Anem a parar a Fellete per error, però l'esglèsia era així de bonica.
Rectifiquem i anem cap al Monte Grappa per Romano d'Ezzelino.
Agafem la SP148 Via Costalunga. La carretera és estreta, plena d'arbres i amb moltes corbes de 180º que aquí en diuen "tornantes"
En uns 40 minuts arribem a Camposolagna, que és l'entrada històrica al "Monte Grappa".
Les vistes són tan boniques que anem parant constantment. És el que té la natura en estat pur.
Arribem per fi al Monte Grappa.
Aquest cim de 1775 m. és conegut per les batalles que s'hi van lliurar a la 1ª i a la 2ª guerra mundial. Durant la 1ª es va convertir en un dels punts centrals de la defensa italiana i va romandre invicta fins a la victòria definitiva, l'octubre de 1918. Acull un cementiri militar amb les restes de més de 23.000 soldats italians i austro-hongaresos. És un dels ossaris militars més importants de la primera guerra mundial.
També hi trobem un museu militar de la Gran Guerra que conté documents, fotografies, armes i objectes històrics.
Va pujant la boira molt rápid.
El nostre destí per avui és Pergine Valsugana però en lloc d'agafar la via més directa hem escollit la que passa per Caupo, Fonzaso , Castello Tessino, que són uns 50 km. però una hora i mitja de ruta.
Passem per Casere, Caupo i Arten. Arribem a Fonzaso
Passat Fonzaso ens desviem cap a Castello Tessino.
De baixada la carretera és molt estreta i amb corbes molt tancades i en punta. A més en pendent de baixada, augmenta la dificultat. En un d'aquests girs hem caigut de la moto, per sort sense conseqüències. Hem tingut sort que passava una senyora i ens ha ajudat a aixecar-la doncs ens ha quedat a la pendent i era molt difícil fer-ho els dos sols.
Seguim , passant per Strigno i Villa Agnedo.
Per fi arribem a Pergine Valsugana. Ens instal.lem i a fer la visita com sempre. Aquesta ciutat té nombrosos edificis renaixentistes. Destaca el castell medieval que es troba damunt d'un turó. La construcció s'ha conservat. Actualment és restaurant , hotel i museu.
JORNADA 13
Sortim de Pergine
Passem per Trento i prenem la SS45. Passem el llac de Toblino.
En lloc de seguir per la vora del llac di Garda que és molt transitat i turístic ens desviem cap a la SS240 que va a Storo i vorejarem el llac d'Idro que segons ens diuen, és tan bonic o més que el de Garda però menys conegut.
Arribem i com sempre passejada.
JORNADA 14
Si amplieu la imatge veureu que ens vam allotjar en un "meublé".Al reservar no ho vaig veure però ha estat un hotel que recomano tant d'instal.lacions com de tracte.
Agafem la A4 que passa pels voltants de Milà. Trànsit molt dens, Fins i tot hem estat aturats en plena autopista una bona estona. Un caos.
Prop d'Albano d'Ivrea ens desviem direcció a Saint Vincent. Passem per Ivrea.
Passem per Fort Bard, un complex fortificat amb diferents estructures, al qual es pot accedir des del nuclic antic del poble amb uns ascensors panoràmics.Si no teniu pressa busqueu informació complerta perquè val la pena visitar-lo.
Arribem a l'hotel i ens donem d'alta. L'habitació preciosa i les vistes fantàstiques.
Preguntem la distància a Cervinia i sembla que hi ha menys d'hora o sigui que hi anem.
El paisatge és espectacular.
Arribem a Cervinia.
Veure el Cerví tan a prop i el paisatge que l'envolta, per nosaltres que som excursionistes, desperta uns sentiments difícils d'explicar. És molt emocionant.
Ja de tornada parem a menjar.
A la tarda passejada per Saint Vincent. Un poble encisador amb un entorn muntanyós immillorable.
JORNADA 15
Sortim de Saint Vincent per la SS26 en direcció a Aosta. El paisatge, com podeu veure, és meravellós.
El dia assolellat ens acompanya com sempre en aquest viatge. Hem tingut molta sort.¡¡
Passem per Aosta.
Ens encaminem cap a les pistes de La Thuile-
Arribem al Col del Petit Saint Bernat
El paisatge és espectacular. Ens hem creuat amb moltes motos i també ciclistes. Corbes de 180º en ascens però també en forts pendents, que et poden fer gaudir però que cal fer amb molt respecte.
Passem per la Rosière
Arribem a Bourg S.Maurice
Prenem la D902
Ens apropem al llac du Chevril
Camí de Val d'Isère
Arribem a Val d'Isère, ens donem d'alta a l'hotel i a passejar .
Val d'Isèrenés una famosa estació d'esquí situada a només 5 km. de la frontera italiana. Es troba al centre dels Alps. Els desnivells i els bons accessos al poble i a l'estació fan que hagi estat inclosa en diversos recorreguts del Tour de França. Va acollir també els Jocs Olímpics de 1992 i el Campionat mundial d'esquí alpí l'any 2009.
JORNADA 16
Sortim de Val d'Isère cap al Pont Saint Charles
Iniciem ja la pujada al Col de l'Iseran, primera etapa d'aquesta ruta d'avui.
Arribem al Col de l'Iseran. Situat a 2770 m. d'altitud, és un dels ports de muntanya més alts d'Europa i el més asfaltat dels Alps. A causa de les nevades està tancat d'octubre a maig.
La pujada tant des d'una banda com de l'altra està molt concorreguda, de cotxes, motos i ciclistes. S'entèn la infinitat de visitants i l'emoció que desperta perquè les vistes són impressionants, l'entorn increible i les sensacions de joia i de quasi tocar el cel amb les mans són inexplicables.
La pròxima etapa per la D902 és Bonneval sur Arc
És un poblet que conserva el seu aspecte original (no es veuen antenes ni canaleres). Carrers estrets, cases de pedra i balcons de fusta. Es considera un dels pobles més bonics de França.
Continuem per la mateixa carretera i iniciem la pujada al Col de Mont Cenís
El col de Mont Cenís te 2081 m. d'alçada.
Com tots aquests ports que anem assolint, la pendent pot oscilar entre el 8 i el 10% en molts trams amb curves de 180º o de ferradura que es van succeint.
Seguim per la D1006 circulant per la vora del llac de Mont Cenís. Un entorn idil·lic.
Entrem a Itàlia per la SS25. Sorprèn una fortalesa espectacular damunt d'una roca. Es tracta del Fort d'Exiles, una construcció defensiva que actualment és Museu militar.
Agafem la SS24 fins a Montgenevre, final de trajecte per avui.
JORNADA 17
Sortim de Montgenevre. Prenem la N94 direcció GAP.
Comencem amb moltes corbes de ferradura fins passat Briançon , com podeu veure al video, on ja continuem amb una ruta més tranquil·la.
Passem per Prelles.
Seguim per la N94 travessant la població i el llac de Savines le Lac. Una vista preciosa.
Agafem l'A51 per Aix en Provence a Villeneuve les Beziers on passarem la nit.
JORNADA 18
Donem una volta pel poble abans de marxar i ens trobem aquesta façana fantàstica. És una paret digna de fotografiar perquè com podeu veure, l'efecte és que hi ha formes i volums , i en realitat es tracta d'una pintura en una paret plana.
Avui ja és dia de retorn. Agafem la A9 fins a Perpignan i després la N116 cap a Puigcerdà. és el primer dia que ens fa mal temps.
Passem per Prades i Vilafranca de Conflent
Passem per Mont Louis
Anem cap al tunel del Cadí i cap a Lleida. Fi de trajecte.
