1r. dia
De Lleida per Serós, Mequinenza, Alcañiz, Calanda, Teruel a Cañete. Hem escollit aquest poble de pas per anar a Albacete. Ens hem allotjat en un hotel a peu de carretera que es diu Hostal La Toba. Ens han tractat molt be. L'habitació també perfecta, inclús amb bullidor d'aigua per fer cafès i infusions. Tot un detall en un local senzill. A més, la propietària ens ha deixat aparcar la moto en el seu garatge particular. Per repetir.
Hem anat a passejar pel poble i ens ha sorprès gratament.
Hi ha indrets molt especials com la muralla que envolta el poble, d'origen andalusí, amb reformes posteriors.
També trobem una zona de passeig a la vora del riu que s'anomena "El Postigo". És un recorregut amb molta vegetació de ribera. Es poden veure algunes cases penjades molt antigues.
El soroll d'aigua és cada cop més fort fins que de sobte ens trobem amb la Cascada del Pozo de la Horca d'uns 10 m. d'alçada. Espectacular.
Com es pot veure, a la vora del riu hi ha unes figures de dones rentant. Tot el poble està ple d'aquest tipus de representacions que reviuen escenes tradicionals del mateix. Són d'un artista d'un poble proper, Valdemeca. Fa impressió perquè són de mida real.
"Encierro"
A sopar i a descansar.
2n. dia
Ens dirigim a Minglanilla amb l'objectiu de demanar informació sobre las Hoces del Cabriel.
Ens diuen que és una zona per visitar a peu i que des de la carretera no es pot veure. Per tant, atès que aquesta vegada no tenim intenció de fer excursionisme i tampoc volem deixar la moto carregada gaire estona, hem decidit anar a Villargordo de Cabriel. El recorregut és de pocs quilòmetres, d'una carretera amb revolts tancats i bastant mal paviment, però et deixa veure el pantà de Contreras i es passa vorejant las Hoces.
Després de fer uns 5 km. ens hem trobat la carretera tallada i hem hagut de retrocedir. Així i tot, ha valgut la pena.
Com que el nostre objectiu és anar a Albacete capital, hem optat per agafar una ruta secundària que passa per Iniesta, Madrigueras i Los Pinos.
Hem arribat sobre les 3, ens hem donat d'alta a l'hotel que està situat a l'extraradi, i hem anat a visitar el casc antic a peu, uns 2,5 km., 30 minuts. Així també ens movem després de 5 hores d'estar asseguts sobre la moto.
Hem menjat i fet una bona passejada per la capital, sobretot la zona propera a la catedral. És un casc històric petit però agradable, amb carrers on es conserven gran quantitat de cases modernistes que actualment acullen la zona comercial.
També es pot visitar el "Museo Municipal de Cuchillería" que com sabeu és el sector professional més emblemàtic d'Albacete.
3r. dia
Avui anem cap a las Lagunas de Ruidera. El dia no acompanya gaire perquè a més d'estar ennuvolat, fa molt vent. Esperem que no plogui.
Es tracta d'un grup de petits llacs formats per acumulació de carbonat de calci. Aquestes aigües, al cap de milers d'anys de precipitació, han format petites preses naturals que donen lloc a espectaculars cascades d'un llac a l'altre.
Aquest parc natural es pot recòrrer en vehicle, per tant hem pogut donar la volta a tots els llacs, filmant i fent fotos quasi sense baixar de la moto. És una zona molt especial i sorprenent.
Espai natural protegit. Hi ha algunes cases escampades i restaurants, però bastant disimulats amb la vegetació, així que no alteren la sensació d'estar en una zona allunyada de la civilització.
Molt bonic¡¡¡¡
Ara a dinar a Argamasilla de Alba i a descansar a Tomelloso, donant com sempre un tomb pel casc antic.
Posada de los Portales
Anem a Campo de Criptana per veure els molins. Estan situats en un turó i alguns es poden visitar. Amb la moto hem pogut arribar just a davant. Són impressionants¡¡.
Des d'aquesta zona es veuen els molins d'Alcázar de S.Juan i també els hem anat a veure.
Després de passejar pel poble i visitar l'oficina de turisme per no deixar-nos res interessant per veure, anem cap a Daimiel a visitar Las Tablas.
És un lloc interessant sobretot pels amants de la natura. Te una extensió de 2000 Ha. Es poden recórrer diferents camins, perfectament senyalitzats, amb unes passarel·les adaptades a l'entorn. Podem observar les diferents aus des d'uns observatoris col·locats en llocs estratègics.
Per fi hem arribat a Ciudad Real on ens quedarem dues nits. Deixem l'equipatge i anem a visitar la capital.
Ens ha sorprès que a mitja tarda i en dia laborable, sense ser cap festivitat, en una de les places de la ciutat hi havia un munt de gent divertint-se i ballant. Un ambient molt familiar i agradable.
5è. dia
Hem anat a Aldea del Rey per demanar informació de la zona volcànica de Cerro Gordo. És molt poc conegut que sota d'aquesta zona de Ciudad Real hi ha activitat volcànica i s'ha habilitat tota una zona per mostrar-la al públic,però no obren tots els dies. Hem trucat al que porta turisme i ens diu que no pot venir expressament per nosaltres.
Així que hem anat a veure la zona però no ha estat possible entrar-hi. Hi ha un parell de quilòmetres de camí de terra fins arribar a una esplanada i a partír d'allí, està tot vallat i han posat una caseta de fusta tallant el camí, de manera que no es pot visitar de cap manera sense el guia de turisme.
El segon objectiu del dia era visitar el Castell de Calatrava que està a 3 km de Granátula de Calatrava.
Ens movem cap a la zona i ens trobem amb un camí empedrat i a més molt estret i costerut. Hem decidit no pujar amb la moto. O sigui que ens quedem amb les imatges que podem agafar des d'aquí i seguim la ruta.
Ens dirigim cap a Almagro i passant per Moral de Calatrava hem vist un lloc de menú casolà i entrem al poble. Volta molt ràpida amb la moto i a dinar.
Arribem a Almagro i ruta pel casc antic. La Plaça Major és impressionant.
Ens ha faltat veure el Corral de Comedias però queden dues hores per obrir i hem decidit marxar.
Esglèsia de S.Bartolomé
Tornem a Ciudad Real i a descansar.
6è. dia
Sortim de Ciudad Real cap a Consuegra per la N401 però ens hem desviat per la CM4167 que passa per Urda. Està una mica malmesa.....¡¡
Anem cap a Consuegra on visitarem la zona anomenada Cerro Calderico, una muntanya on hi trobem els famosos molins de Consuegra que l'enginyós "hidalgo" va confondre amb gegants. Són l'atracció turística del poble. Hi trobem dotze molins en perfectes condicions, alguns oberts com l'oficina de turisme o botiga de souvenirs.
També hi ha el Castillo de la Muela. Diuen que és un dels més ben conservats de Castella. Es pot visitar per 4 euros.
Com a anècdota divertida, ens hem trobat uns xinesos que quan han vist la moto s'han emocionat i ens han demanat permís per pujar-s'hi i fer-se fotos. Al final tota la família, fins i tot el pare que era un senyor bastant gran. Ens hem intercanviat els mails. Ha estat una experiència bonica, potser de les més divertides i tendres del viatge. Les relacions amb les persones sempre és el millor que en treiem de les nostres sortides.
Anem cap el camping d'Aranjuez on hem llogat un bungalow per 4 dies. És molt complert. No hi falta de res.
7è. dia
Avui visitarem Aranjuez. Des del camping a peu, travessem "el Jardín del Príncipe" . Uns 2,5 Km.
Tenim
hora demanada a les 10,10 del mati per visitar la Casa del Labrador.
Sembla ser que som el primer torn, així que només som quatre. Es
tracta d'un palauet construit per ordre de Carlos IV . Totes
les habitacions són dignes d'admirar.La visita guiada ha estat molt
complerta i ha durat uns 25 minuts. Està prohibit fer fotos a
l'interior així que no n'hem pogut penjar al blog.
Impressiona
veure les riqueses, coincidint en el temps amb època de misèria i
penúries de la gent del poble.
Al
sortir ens hem dirigit al "Palacio Real".
Amb la mateixa entrada hem visitat, per acabar, el "Museu de Faluas" que son les embarcacions que feien servir els monarques pel seu lleure. Un altra mostra de luxe que planteja molts dubtes.
Ja
ens dirigim cap al camping que està ubicat a un costat dels jardins.
Un passeig molt agradable.
8è. dia
Avui
visita a Toledo. Recorregut turístic per tots els carrers i
monuments a peu.
Com
que no és la primera vegada que venim a aquesta ciutat i ja havíem
fet ruta turística amb visita a monuments , avui anirem a veure dues
exposicions noves per a nosaltres.
Una és la d'Antics instruments de tortura, que és una selecció dels instruments de tortura i pena capital més utilitzats per la Inquisició. Ens fa aprofondir en una època de la nostra història i reflexionar sobre temes que a vegades queden només en els llibres de text. Religió, costums, història, poder, violencia, manca de llibertat.......
I el més trist és que l'esglèsia, que hauria de ser model de bondat i comprensió, era una de les instigadores de semblants disbarats. Impressiona veure cóm l'home quan es creu en la possessió de la veritat, és capaç de torturar fins a la mort al qui no pensa cóm ell. Val la pena la visita. Si podeu, llegiu tota la informació que hi ha disponible. És interessant.
Una és la d'Antics instruments de tortura, que és una selecció dels instruments de tortura i pena capital més utilitzats per la Inquisició. Ens fa aprofondir en una època de la nostra història i reflexionar sobre temes que a vegades queden només en els llibres de text. Religió, costums, història, poder, violencia, manca de llibertat.......
I el més trist és que l'esglèsia, que hauria de ser model de bondat i comprensió, era una de les instigadores de semblants disbarats. Impressiona veure cóm l'home quan es creu en la possessió de la veritat, és capaç de torturar fins a la mort al qui no pensa cóm ell. Val la pena la visita. Si podeu, llegiu tota la informació que hi ha disponible. És interessant.
L'
altra exposició que visitem és el Museu dels Templers, que presenta
la vida i l'entorn cultural dels cavallers empenyats en salvaguardar
els llocs que ells consideraven sants pel cristianisme.
L' Orde del Temple va ser fundada a 1118 per protegir la vida dels cristians que van peregrinar a Jerusalem un cop conquistada. Quan l'esglèsia catòlica els va aprovar de manera oficial van creixer en poder. Quan es va perdre Terra Santa els van retirar el suport. I cap al 1300 van ser perseguits i alguns arrestats i cremats a la foguera. El Papa va disoldre l'Ordre l'any 1312.
L' Orde del Temple va ser fundada a 1118 per protegir la vida dels cristians que van peregrinar a Jerusalem un cop conquistada. Quan l'esglèsia catòlica els va aprovar de manera oficial van creixer en poder. Quan es va perdre Terra Santa els van retirar el suport. I cap al 1300 van ser perseguits i alguns arrestats i cremats a la foguera. El Papa va disoldre l'Ordre l'any 1312.
9è. dia
D'Aranjuez
a Mora CM4005 passant per Yepes i Huerta de
Valdecarábanos.
Mora
A
Manzaneque per la CM4017.
Manzaneque
Seguim
per la CM4017 passem per Los Yébenes i parem a Marjaliza.
Per
Arisgotas, a Sonseca, Majarambroz y Orgaz, tot vorejant els Montes de
Toledo.
D'Orgaz
a Almonacid de Toledo.
Ara tornem per Nambroca i Algodor a Vilasequilla i d'aquí, per la N400 a Aranjuez.
Ha estat una volta per carreteres secundàries amb vistes a la Serra de Toledo i també de lluny, el Parc Nacional de Cabañeros.
Ens despedim del camping molt contents del bungalow, els serveis i el personal.
10è. dia
D'
Aranjuez fins a Bargas per la N400 i d'allí per la N403 cap a Ávila.
Hem
fet una visita ràpida donant un tomb a peu pel casc antic.
D'Àvila
marxem cap a Riaza per la N110 on passarem la nit.
11è.dia
Sortim de Riaza , situada als peus de la Serra d'Ayllon, per fer la ruta de los pueblos rojos, amarillos y negros, que segons ens han informat a l'oficina de turisme tenen la particularitat en la seva arquitectura, doncs les cases han estat construides amb materials que els han donat a cadascun els colors vermell, d'arenisca ferruginosa, groc de quarsita, i negre, de pissarra.
Agafem la carretera SG1111 i trobem en primer lloc, Alquité, un poble groc.
Seguint
a 2 quilómetres Martin Muñoz de Ayllon, "pueblo rojo"
A
6 km. Villacorta, també "pueblo rojo"
Becerril, pueblo negro
Madriguera,
"pueblo rojo"
El
Negredo últim "pueblo rojo"
Per
la CM 1006 direcció Cogolludo
I d'allí
per la CM101 fins a Mandayona i CM2115 i CM2108, direcció Priego És
una ruta molt més llarga que la que aconsella el google maps però
molt bonica.
Des de Priego per la CM2023 a Hoz de Priego i Hoz del Conde. Vistes espectaculars des de la carretera.
Des de Priego per la CM2023 a Hoz de Priego i Hoz del Conde. Vistes espectaculars des de la carretera.
Acabem
la ruta per la Hoz de Beteta. Molt bonic¡¡¡
Aquí s'acaba la nostra ruta per Castella -La Mancha. Ara ens queda
,com sempre, l'aproximació fins a Lleida, que farem per Alcañiz,
bastant més llarga que per l'autopista de Saragossa, però ¡¡quina
diferència¡¡
Fins a la propera ¡¡
Fins a la propera ¡¡
