CUENCA EN MOTO

 

PRIMER DIA

SEGON DIA

                                    

 

Sortim de Terol. Per la N330, uns 60 km.

 

Arribem a la Ciutat abandonada de Moya. Es tracta d'una ciutat medieval en ruïnes que en la seva època d'esplendor va ser cap del marquesat de Moya, i va arribar a tenir castell, dos hospitals, i diverses parròquies.

 

 Van viure en ella fins a 1200 habitants. Les ruïnes de Moya han estat declarades Monument historicoartístic i des de fa uns anys ha començat la seva rehabilitació.

Des de Moya passem per Landete, Mira i Cardenete i ens dirigim a les Chorreras del Cabriel (78 km). El nostre objectiu era visitar-les, però seguint les indicacions de Google Maps hem pres una ruta molt més lenta i complicada, una mena de camí asfaltat estret i tortuós que després d'uns quants quilòmetres que s'han fet eterns, ens han portat a la zona de les Chorreras . Allí hi ha un pàrquing on deixar el vehicle i unes persones que et cobren i t'informen de la ruta a seguir per a passejar o donar-te un bon bany. No ens hem quedat perquè l'error en la ruta ens ha retardat molt, així que hem anat a Enguidanos a esmorzar i hem fet un petit passeig pel poble.

Des d'Enguidanos per la CUV 5014 anem a Campillo d'Altobuey i d'allí a Villanueva de la Jara (50 km) on visitem el poble i per fi a San Clemente on hem agafat habitació.

TERCER DIA

                                    

 

De Sant Clemente ens dirigim a El Provencio,16 km, un petit poble que organitza una Fira Internacional del Comic des de l'any 2011 i compta amb una ruta de murals d'art urbà. Ens ha semblat interessant i curiós.

D'aquí marxem cap a Mota del Cuervo, 32 km, lloc on Miguel de Cervantes va residir durant un temps.

 Si visiteu el poble, podreu veure un ampli horitzó de camps de blat on s'alcen set molins, tres d'ells visitables. 

Un entorn meravellós, amb raó l'anomenen el Balcó de la Manxa.

 

Des de Mota ens dirigim al castell de Belmonte. (17 km ). Construït a mitjan segle XV per ordre de Juan Pacheco, marquès de Villena. Actualment restaurat i convertit en museu. És digne de visitar. Compleix totes les expectatives. Es troba entre els millor conservats d'Espanya. El preu de l'entrada és de 9 euros.

 

 

 

 

 

 

Esmorzem en un restaurant de La Almarcha a unos  40 km .  Es diu San Cristobal, i té un menú d'11 euros, molt complet.

De La Almarcha ens dirigim a Cuenca (61 km) on hem reservat un apartament a l'hotel Ramon i Cajal.

 

QUART DIA

                                    

 

Des de Cuenca ens dirigim a la població de Buendía (82 km) Un tomb pel poble i un bon esmorzar.

 

 

Tenim la intenció de recórrer la Ruta de les Cares, una excursió per la muntanya en la qual trobem 18 escultures de diferents autors, tallades en les roques i repartides al llarg de la pineda, amb accés lliure, i una zona d'aparcament i pícnic abans d'iniciar la ruta.

El recorregut és fàcil i pot durar uns 30-40 minuts.

 És possible desviar-se de la ruta per apropar-se a la riba de l'embassament.

 

 
A la sortida del poble, trobem unes coves - celler excavades a la roca. Algunes són utilitzades encara per les penyes en les festes de poble.

 

 

Sortim de Buendía en direcció a Segóbriga, (65 km) un jaciment arqueològic situat a prop de Saelices.

Abans d'entrar, a la zona d'aparcament, hi ha un petit edifici amb algunes taules i cadires, i màquines de begudes calentes i fredes, i també de snacks. Després del petit refrigeri hem entrat al jaciment. Un cop hem pagat l'entrada (3 euros per ser jubilats), hem passat a una sala on es projecta un audiovisual d'uns 10 minuts. D'allà vam passar a un petit museu que recull les troballes de l'excavació, i ja per fi sortim a recórrer el jaciment.

 

 

 

Amb un codi QR, portem en el mòbil l'audioguia que es correspon amb el recorregut.

És una de les ciutats romanes més ben conservada. Primer va ser un castro celtibèric encara que en temps d'August es va convertir en un municipi independent gràcies a les mines de lapis specularis o guix translúcid que s'usava en la fabricació de finestres.

 

 

Val la pena fer el recorregut complet, tot i que és llarg, per no perdre's el fòrum, l'amfiteatre, la casa de procurador miner, el circ o les termes.

 

CINQUÈ DIA

Avui hem decidit deixar la moto i visitar la ciutat. Ja la coneixem d'un viatge
anterior, però tornarem a recórrer-la i de pas, ens donarem un descans.

Hem anat directament a l'oficina de turisme perquè ens donessin el plànol de la ciutat i fer un recorregut cultural.

 

 

Carrer Alfonso VIII. Un dels carrers més representatius i emblemàtics de Cuenca , amb les seves cases de colors.Uneix la part nova de la ciutat amb el casc històric.

 

                                                      Torre Mangana

 

                                   Vistes des de la Plaça Mangana

                                                      Catedral de Cuenca

                                       Plaza Mayor

 

                                           Parador de Turismo

 

SISÈ DIA

                                                

 

Avui realitzarem una ruta per la part alta de la "Serranía de Cuenca". De Cuenca cap a Cañamares per la CUV 9116. (53 km).  No és la més ràpida, però així tenim una altra opció per a la tornada. De Cañamares cap a Poyatos (27 km), a Masegosa (23 km), a Beteta (6 km), Pont de Vadillos (11 km), Cañamares (15 km) i a Cuenca per la CM 210 (56 km).

Com podeu apreciar en el vídeo, les carreteres estan en força bon estat, el paisatge és espectacular i canviant. Podem veure immenses extensions de terra de cultiu i al cap de poca estona, grans parets rocoses a banda i banda de la carretera. És important circular amb precaució perquè hi ha fauna salvatge per la zona. Un consell :  per poder apreciar la bellesa de l'entorn, cal conduir amb tranquil·litat, sense presses.

 SETÈ DIA

                                    

 

 Sortim de Conca cap al poble d'Uña (37 km). Passegem pels voltants de la llacuna. Hi ha una senda que l'envolta per a poder passejar i gaudir del seu entorn. És un lloc fantàstic.

Seguim fins al mirador de l'embassament de la Toba, a només 7 km. Hi ha també una bonica panoràmica. Allí hem coincidit amb un grup de motards amb els quals hem conversat i que ens han mostrat un sistema de filmació amb càmera de 360° i pal de selfie, que no coneixíem i que ens permetria filmar a l'estil d'un dron però sense tants inconvenients. Que fàcil és connectar amb els amants de la moto!

Continuem cap al naixement del "Rio Cuervo" (44 km) Hi ha una zona per a aparcar a l'inici de la ruta. Està tot molt ben indicat.

                                      

             

                           

Hem realitzat solament una part del recorregut que arriba a unes boniques cascades. Després el camí segueix fins al naixement del riu.

És una zona adequada per a anar en família amb restaurants i zones de pícnic.
 

Passem per Huélamo ( 24 km) i pugem a fer un tomb pel poble i fer fotos.

 

                                              
 
Seguim cap a "Las Majadas" ,39 km, dels quals uns 25 són de pista asfaltada, estreta però meravellosa per fer amb moto. Important circular a poca velocitat (l'avís és de 20 km/h). Val la pena.

Uns 3 km abans d'arribar al poble, trobem un desviament a la dreta que indica "Las Majadas". Hi ha una zona per a aparcar on comença la senda. És una ruta circular curta i ben senyalitzada. Després hi ha altres rutes per al qual vulgui realitzar un recorregut més llarg.

                                          

Podem veure grans formacions rocoses amb tota mena de figures.

Aquests carrerons s'han format per l'erosió de les roques calcàries a causa de l'aigua i el vent. Es diuen així, perquè les pedres calcàries donen lloc a estrets corredors i passadissos que s'assemblen a carrerons.

 

 

 

Sortim cap a Conca.

VUITÈ DIA

Avui anem cap a Terol. Pel camí, visitarem "Las Torcas", que estan a uns 25 km de Cuenca.

Es tracta d'una zona amb grans depressions o forats del terreny, formades per enfonsaments de terra, provocats per l'acció de l'aigua a les roques calcàries.

Es pot arribar en vehicle fins on comença la ruta que està ben senyalitzada. N'hi ha unes 20.

 

Des d'aquesta zona i continuant per la pista asfaltada, podem anar a les llacunes de la "Cañada del Hoyo" que són més espectaculars. Com que ja les havíem visitat fa uns anys, no hi hem passat avui, però us deixo algunes fotos perquè veieu com són. 

Continuem cap al barri miner de Libros , 93 km (1 h 30 m). Abans d'arribar al poble, hi ha un desviament a la dreta que es dirigeix ​​a la població de Riodevo. Al cap de pocs km hi trobareu un desviament a l'esquerra que porta a les cases cova. No us fieu de Google Maps perquè us porta a un camí sense asfaltar que no és el correcte. Si arribeu a aquest punt, retrocediu 1 km més o menys, i trobareu el desviament amb un avís a peu de carretera

Al segle XVIII es van començar a treballar les mines de sofre d'aquesta zona. Es va crear el barri miner en el qual  van arribar a viure fins a 2.000 persones. Segons llegim en el panell informatiu hi havia hospital, caserna de la guàrdia civil, escola, fleca, carnisseria, etc. L'any 1956 es van deixar de treballar les mines i el poblat es va abandonar.     

 

 

               

                         

Les cases-cova eren els habitatges excavats pels mateixos miners. Tenien sala-menjador, cuina i habitació, algunes també amb espai per als animals. Els sostres eren molt baixos.

S'estima que hi havia més d'un centenar de cases, de les que s'han restaurat 14.
Estan obertes i es poden visitar lliurement. Les han condicionat amb mobles i estris propis de l'època.

 

Ja que se'ns dona l'oportunitat d'entrar lliurement a un lloc tan entranyable i ple de records per a la gent del poble, és molt important ser respectuós. És un lloc que transmet emocions intenses pel viscut allà en més de dos-cents anys. Entre tots hem d'aconseguir que continuï en perfecte estat.

NOVÈ DIA

Avui sortim de Terol cap a casa nostra. Sense intenció de fer turisme ni visites especials.

En passar pel parc geològic d'Aliaga ens hem desviat cap al poble per demanar informació sobre la zona, que pensem visitar pròximament, a més de fer ruta en moto, per fer senderisme.

L'oficina de turisme està situada en un alberg, 1 km més o menys abans d'entrar a Aliaga. Ens han facilitat uns díptics sobre el parc geològic i també de rutes de senderisme. A l'haver entrat per aquesta carretera, hem continuat per la A1403 i hem encertat perquè com veureu en el vídeo, és una carretera espectacular, amb imponents parets rocoses a banda i banda i impossible de deixar indiferent, preludi de la Silent Route, que transcorre a prop d'aquí, la A1702.

 

 

Nosaltres ja n'havíem fet una part sense saber-ho, visitant alguns dels pobles. Ens queda doncs l'assignatura pendent de fer-la completa i amb una bona ressenya al blog i al YouTube.

Fins aviat!