JORNADA 1 i 2
Pretenem agafar el ferri que surt de Barcelona a les 21,30 h. Per tant arribem dues hores abans, per passar per finestreta amb temps suficient. Mitja hora abans ens avisen pel mòbil que s'endarrereix una hora la sortida. Al final, sortim a la una de la matinada.
Pretenem agafar el ferri que surt de Barcelona a les 21,30 h. Per tant arribem dues hores abans, per passar per finestreta amb temps suficient. Mitja hora abans ens avisen pel mòbil que s'endarrereix una hora la sortida. Al final, sortim a la una de la matinada.
Aquesta vegada tenim cabina, que ha estat un descans.Ens permet poder dormir més dignament que a les butaques i també deixar l'equipatge i voltar pel ferri sense problemes, ja que són 21 hores de trajecte.
Arribada prevista a Civitavecchia a les 7 de la tarda. A causa d'una escala inesperada a Porto Torres (Sardenya), arribem a la 1,30 de la matinada, amb el problema de la reserva d'hotel.
Des de Sardenya, on per una estona hem tingut cobertura de mòbil, un italià que també tenia reserva al mateix hotel que nosaltres, ha pogut parlar amb ell i ha aconsseguit que ens esperin. No tothom ha tingut la mateixa sort.
JORNADA 3
Sortim de Civitavecchia a primera hora.
Avui hem d'arribar a Herculà i visitar la zona arqueològica, perquè demà, abans d'anar cap a Brindisi, volem passar per Pompeya.
Hem dormit molt poques hores i el viatge es fa pesat. La carretera molt plena, trànsit dens i desordenat, quasi caòtic als voltants de Nàpols.
Arribem a Herculà . L'hotel, una vila vesuviana del segle XVIII, "Villa Aprile".
Conserva l'elegància d'aquella època. Es troba dins d'un parc monumental amb fonts i estàtues de personatges mitològics.
Descansem una mica i ens dirigim a les runes arqueològiques de l'antiga ciutat romana. Malgrat que és molt més coneguda la ciutat de Pompeia, l'erupció que va sepultar Herculà sota 16 metres de lava l'any 79 dC va afavorir una millor conservació.
En entrar donen un mapa amb un petit llibret dels punts més importants que es poden visitar, amb una numeració que trobem a les façanes de les cases o als carrers. No cal contractar guia per fer el recorregut.
La visita es pot fer en dues o tres hores amb l'avantatge de què, al ser menys conegut que Pompeia,no hi ha tants visitants.
Hi trobem cases que encara conserven les dues plantes. També frescos ben conservats.
A la part baixa de la ciutat podem veure alguns dels esquelets que s'hi van trobar. Es creu que eren dels habitants que es van intentar protegir de les cendres del Vesuvi.
I a la nit, tot sopant a l'hotel, un pianista en directe, fent-nos gaudir de bona música.
JORNADA 4
Avui, visita a Pompeia que està a pocs quilòmetres d' Herculà. Molta calor i moltíssima gent. Gairebé impossible fer fotos com ens agradaria.
Visitar el jaciment de Pompeia és com contemplar una ciutat del segle I. Edificis ben conservats, cases i carrers, et fan reviure aquella època i el drama terrible que havia de suposar l'erupció del Vesuvi.
Si preneu el llibret d'informació gratuït que donen a l'entrada, no necessitareu audioguia.
Si no disposeu de massa temps, és interessant que, abans d'entrar, llegiu una mica d'informació sobre Pompeia per poder marcar-vos un itinerari dels llocs que més us interessin.
Nosaltres hem fet una visita molt ràpida, en primer lloc perquè hem de marxar cap a Brindisi on tenim hotel reservat, i en segon, i no menys important, perquè està tan ple de gent que és impossible fins i tot moure dins dels diferents recintes.
Aquestes dues pintures corresponen al "Lupanar", casa de prostitució de l'època i un dels llocs més atractius pels turistes. Hi ha pintures eròtiques, força ben conservades, a les parets. Com es pot suposar la prostitució era legal. Estava regulada per llei.
Aquestes figures es van fer omplint amb guix, els buits que havien deixat les restes humanes.
Marxem cap a Brindisi.
Prenem la E847 que passa per Potenza. Unes quatre hores. A mig camí ens ha agafat un bon xàfec que va durar uns 20 minuts però no hem parat i ha estat la millor decisió. Quan hem entrat a la zona assolellada, ens hem assecat bastant de pressa.
Coses de la moto¡¡
Arribem a l'hotel, a sopar i descansar.
JORNADA 5
Avui no podem fer gaires visites perquè a la tarda hem d'estar a l'estació del ferri que ens portarà a Patras. Així que hem esmorzat a l'hotel i cap allà a les 12, deixem l'habitació.
Passegem per una zona comercial per fer temps i cap a les 4 anem cap a la terminal. Carregats de paciencia passem la tarda.
Hem conegut a un altre motero, belga, pero que te casa a Orihuela i fa negocis a Bulgaria. Viatjant sempre coneixes gent curiosa amb vides interessants i comparteixes experiencies. Entre moteros hi ha un lligam que ens fa propers i de seguida flueix la conversa.
JORNADA 6
El nostre ferri, com ja és costum amb Grimaldi Lines, ha sortit una hora més tard del previst i a més, te parada a Igoumenitsa. Hem arribat a Patras a les 3 de la tarda. Per sort, hi ha pocs vehicles al ferri i hem sortit bastant de pressa.
Anem directe cap a Olímpia on havia reservat hotel per dues nits però amb tants canvis d'horaris de ferris m'he equivocat i he perdut una nit d'hotel, que hauré de pagar igual.
Hem triat un allotjament senzill, d'ambient molt familiar, ben situat, a 600 metres del Museu i la zona arqueològica.
Visitem l'àrea arqueològica. Impacta l'estadi on es van celebrar els primers Jocs Olímpics de la història l'any 776 aC
Els guies de la zona fan simular una cursa entre els turistes per gaudir de la sensació d'aquell lloc tan especial.
Passejar pel gimnàs, la palestra, els banys, el temple de Zeus i per suposat, l'estadi, ha estat una experiència singular, sensacions que es mouen dins teu i desperten la imaginació.
Dins del mateix recinte visitem el Museu Arqueològic que és considerat un dels millors de Grècia.
Cap a les 8 hem sortit quan ja tancaven i hem passejat per la població, que té una zona de botigues i bars molt agradable.
El sopar ens l'ha fet el pare de l'amo de l'hotel, un senyor octogenari, que no parla gens d'angles però que desprèn bondat i tendresa. Només es fa entendre amb el somriure i gestos amistosos, i quan ens porta el menjar s'anomena a ell mateix "xef". Un deliciós sopar.
JORNADA 7
El nostre "xef" ens ha sorprès amb un esplèndid esmorzar grec.
Com podeu apreciar en el video, les carreteres de dues direccions els grecs les converteixen en autovies, doncs quan algú vol avançar, el de davant se situa al voral i així es fa la maniobra sense problemes. Nosaltres, com sempre, ens adaptem a la conducció de cada territori, i fem el mateix.
Parem a prendre un cafè a una mena d'àrea casolana que hi ha a la carretera. El tema del "cafè amb llet" s'ha convertit en la nostra odissea a Grècia doncs és impossible que ningú te'l faci com a Catalunya. Uns et fan un cafè amb una mica de llet, altres molta llet i poc cafè, altres caputxino ple d'escuma,.. Amb molta sort alguns ens donen una gerreta amb llet i una altra amb cafè, perquè ens el fem nosaltres.
Circulem per la E65 passant pel pont Tsakona que és un dels ponts d'arc més llarg del món.
Agafem una de les poques autopistes que hi ha a Grècia. Les motos paguem bastant menys que els cotxes. Anem quasi bé sols tot el trajecte i ens han cobrat 0,60 €
Deixem l'autopista a Gefyra i agafem la 71 cap a Esparta.
Hem trobat un càmping a la població de Mistra, que està a uns 5 km d'Esparta, on passarem dues nits. Quan es fan viatges una mica llargs, és imprescindible parar un parell de dies en un lloc on puguem rentar i eixugar la roba, sigui càmping, aparthotel o apartament.
Aprofitarem per comprar menjar i cuinar com a casa.
JORNADA 8
Avui aprofitem que fa un bon dia per visitar les platges de Gythio, que segons diuen, són les més boniques del Peloponès sud.
Ens hem perdut. El google maps va molt be però també s'equivoca¡
Ja hem arribat a Gythio.
Val la pena fer una parada a aquesta vila marinera i seure en alguna de les nombroses tabernes que hi ha vora el mar.
Una de les imatges més típiques de Gythio són les potes de pop que veieu a la foto assecant-se al sol, que després couen a la brasa.
Ens dirigim cap a una de les platges per gaudir del sol i nedar una miqueta.
A la tarda visita rapida a Esparta.És una ciutat senzilla, construïda al mateix lloc on es trobava l'antiga Esparta. S'hi conserven runes de l'antiga Acròpolis, però no ens ha donat temps de visitar-la. Al centre de la ciutat hi ha el museu.
Fent el sopar ens ha caigut una bona tempesta i ens hem quedat sense llum. L'aventura és l'aventura¡
JORNADA 9
Avui anem cap a Nafplio . Tenim uns 120 km.Ens esperàvem que el Peloponès fos més pla i el cert és que constantment anem entre muntanyes.
A mig camí parada tècnica¡
Hem agafat un aparthotel per dos dies. Hem tingut una agradable sorpresa en veure'l. Us el recomanem. Es diu Myral Guesthouse. Uns 60 euros la nit, però amb tot el que necessites i més.
La persona encarregada , molt amable. Ens ha suggerit un supermercat per comprar, i allà també molt simpàtics i afectuosos. Fins i tot ens han regalat una botella del seu vi, boníssim per cert.
A la tarda hem fet un primer passeig per la població, a només uns 5 minuts a peu. Quan t'hi apropes, veus la fortalesa de Palamidi sobre un turó. Des de dalt hi ha unes vistes esplèndides però cal pujar a peu més de 900 graons. Hem decidit pujar demà a primera hora, abans d'esmorzar.
Hem pujat a veure les vistes de la platja des del castell d'Acronafplia que va ser utilitzat com a fortalesa defensiva fins a la revolució grega.
Podem veure la Platja d'Arvanitias
I la població quan va caient el dia¡
Us he fet una foto de les capelletes que hi ha a totes les carreteres i que resulten ser dels morts en accident de trànsit. Doncs impressiona perquè n'hi ha centenars ¡¡
Quan la tarda avança, és bonic passejar pels seus carrers, aturar-se a les botigues, i gaudir de l'ambient.
Fa goig veure els bars i restaurants tan plens de gent ¡
JORNADA 10
Avui abans d'esmorzar hem pujat a la Fortaleza de Palimede. 999 graons. Malgrat que ja no estem a ple estiu, pugem a primera hora per evitar la calor.
Des de dalt, unes vistes espectaculars de la ciutat, el port i l'illa de Bourtzi.
Aquesta fortalesa va ser construïda pels venecians entre 1711 i 1714, i es considera una obra mestra de l'arquitectura militar.
Marxem cap a l'apartament a esmorzar i sortim cap a Epidaure.
Arribem al teatre, ubicat dins del complex arqueològic del Santuari d'Asclepi.
Es va construir sobre el 300 a.C. En principi hi cabien 6000 espectadors pero amb una ampliació posterior, va augmentar la seva capacitat a 12000. La disposició de les grades de pedra sobre el turó es un factor clau en l'acustica del teatre, tan famosa que encara avui es segueix estudiant.
Impressiona la nitidesa amb què se senten les veus de la gent que és a baix de tot del teatre, des de qualsevol punt de la graderia.
De tornada ens arribem a la platja de Karathona Beach.
Una platja immensa, d'aigües cristal·lines, de sorra i amb restaurants i xiringuitos a peu de platja
.
Cap al tard tornem a passejar per dins de la ciutat, gaudint de l'animació nocturna.
JORNADA 11
Sortim de Nafplio cap a Micenes.
Ja hem arribat a Micenes, un dels recintes arqueològics més fascinants i rellevants de Grecia.
La Porta dels Lleons és la imatge més coneguda del jaciment i la porta d'entrada al recinte.
Quan la travessem ens trobem el Cercle Funerari, en el que s'hi van trobar 6 tombes amb valuosos tresors.
Anem seguint tot el circuit que es pot fer en menys de dues hores.
Seguim ruta cap a Corint
El canal és impressionant.
I ja continuem fins a Atenes.
Hem agafat un hotel senzill. L'hem escollit sobretot per la seva ubicació, ja que està situat a prop del metro. Ha resultat ser la parada d'inici de la línia que va al barri antic. Baixem a la 4a parada que es diu Monastiraki.
Des de la plaça es pot anar a peu a l'Acròpolis, l'Àgora, etc
Així que després d'un petit descans anem a fer una primera visita ràpida per situar-nos i anar més directes a fer la ruta turística,demà.
Hi ha un munt de botiguetes. El de l'hotel ens ha avisat que no ens despistem i vigilem les carteres, mòbils, etc. És normal en una gran capital tan plena de gent.
La plaça Monastiraki està plena de gent.
Ens apropem al carrer que porta a l'Acròpolis, i veiem des de fora la Biblioteca d'Adriano, o de les cent columnes que va ser construïda l'any 132 aC
JORNADA 12
Agafem el metro a primera hora. Comencem per l'Acròpolis perquè ens han dit que sempre està ple de gent i volem fer bones fotos.
Pel camí que ens porta a dalt de tot de l'Acròpolis ens trobem l'Odèon d'Herodes Àtic, construït l'any 161 i destinat a esdeveniments musicals. Ha estat reconstruït i actualment acull diferents actes.
Com es pot veure hi ha moltíssima gent.
A la dreta veiem el Teatre de Dionisos
Pugem cap al Partenó. Les vistes de la ciutat són increïbles.
Arribem al Partenó. És emocionant ¡
Passem per davant de l'Erecteion, amb el conegut pòrtic de les Cariàtides.
De baixada anem al turó rocallós que tenim enfront, per poder apreciar millor les vistes de l'Acròpolis.
Per acabar la visita, anem a veure el Museu de l'Acròpolis. És molt modern i recull bona part de les obres d'art que s'hi han trobat allà. Recorrent el Museu, tot el que has vist a la zona arqueològica va cobrant sentit.
Des del Museu veiem el Temple de Teseion
Tornem a la plaça Monastiraki.
Un cop a la plaça ens disposem a visitar tots els carrerons del voltant, plens de botigues de contingut ben divers: especies, antiguitats, records, roba, ...
Plaça Monastiraki
Ens prenem una cervesa en aquests locals tan típics i plens de gent del centre, tot esperant l'hora del canvi de guàrdia que es duu a terme a la Plaça Sintagma, al costat del Parlament. Cada hora en punt en fan una versió reduïda del que fan cada diumenge a les 11 del migdia.
Arribem a temps i és realment curiós.
Tornem a l'hotel després d'un dia esgotador però molt excitant ¡
Volem sortir a sopar però els carrers que envolten l'hotel no semblen massa inspiradors,de dia. Però en arribar la nit, tot es transforma. Els locals d'oci, bars i restaurants, s'omplen de gom a gom, i dóna gust passejar de nit sense problemes. Ambient familiar¡
Marxem amb un bon record d'aquesta capital.
JORNADA 13
Sortim d'Atenes per la E962 direcció Tebes
Continuem cap al Monestir d'Ossios Loukàs
Ossios Loukàs. És un dels monestirs bizantins més bonics de Grècia. Conserva intacta la litúrgia grecoortodoxa i els cants bizantins. És patrimoni de la humanitat per la Unesco des de 1990.
El monestir d' Osios Loukás està envoltat de grans extensions d'oliveres, i asseguren que s'hi produeix un dels millors olis d'oliva ecològics del Mediterrani.
El recinte no és molt gran i la visita es pot fer en menys d'una hora.
Les estances que allotgen als monjos són de construcció més recent.
El museu es troba on antigament hi havia el menjador dels monjos.
Sortim del monestir direcció Delfos.
Passem a prop de les pistes d'esquí del Mont Parnàs. Sembla que s'ha posat molt de moda com a lloc de vacances d'hivern entre els grecs.
Entrem a Delfos i busquem el nostre hotel. Entrem a recepció i ens trobem la porta oberta però ningú a dins. Truquem al mòbil i ens diuen que agafem la clau i ja està. Ens ha sorprès gratament l'excés de confiança dels grecs, la seva innocència ens recorda molt la de la nostra terra els anys 60.
Anem a fer la visita el jaciment arqueològic.
Està molt a prop de l'hotel així que hi anem a peu. Les vistes des de la carretera són magnífiques.
Santuari d'Apolo
Continuant la visita anem al Museu. És un complement imprescindible a la visita de l'antiga Delfos.
Per visitar l'Oracle cal caminar per la carretera uns 500 metres més enllà del jaciment. Se'ns ha fet tard i no hi hem pogut anar.
JORNADA 14
Ens acomiadem de Delfos amb un bon esmorzar a l'hotel.
Sortim per la E6048 direcció Amfissa.
Després la E65 cap a Termòpiles.
Arribem a Termòpiles, on es troba el monument que commemora la batalla en la qual Leònides i 300 soldats espartans i atenesos, van lluitar contra els perses.
Ens apropem a Kalambaka.
He d'esmentar particularment els apartaments que he triat mitjançant booking, Saint Stephen's Apartments. Es tracta d'uns pisos nous amb dues terrasses, just a sota de Meteora, amb unes vistes úniques, cuina completa amb tot el que es necessita, nevera gran, saló amb TV, tot d'última generació. A més la propietària, una noia molt amable, ens ha deixat botelles d'aigüa a la nevera, torrades, melmelada, cafè, sucre, etc. , un detall que no trobes enlloc. El preu molt raonable.
Les vistes des de l'apartament, fantàstiques.
JORNADA 15
El primer que hem fet és sortir a la terrassa. És difícil d'explicar la sensació d'esmorzar en aquest entorn tan especial.
Aprofitem per organitzar les visites dels monestirs. S'ha de tenir en compte que no obren tots els dies i per tant en veurem alguns avui i els altres demà. És per aquest motiu que quan arribem a una població el primer que fem és anar a l'oficina de turisme.
Meteora és un dels llocs més increïbles i únics del món. El segle XI ja era un lloc on molts ermitans es venien a retirar a les coves d'aquestes immenses roques. Però uns segles més tard, durant les invasions turques, es va iniciar la construcció de' aquests monestirs a dalt de tot de les roques. Dels 24 que hi va haver, només en queden 6 que es puguin visitar.
Agafem la carretera que ens portarà al Monestir Roussanou.
La quantitat de vehicles i autocars espanta i encara més la munió de gent que hi ha dins dels monestirs.
Arribem a l'aparcament.
A les zones de culte, no es poden fer ni fotos ni vídeos. Les noies han d'anar amb faldilles llargues. Si no en porteu, ja us deixen allà una mena de faldons.
Des del monestir agafem un camí que ens porta a un dels miradors.
Les vistes des de dalt són úniques.
Marxem d'aquest monestir i ens dirigim al de la Santíssima Trinitat. Ens aturem en un altre mirador.
Pel camí ens anem aturant per anar fent filmacions. Tot és tan bonic¡¡
Arribem a l'aparcament del monestir però no ens hi quedem. Està ple de gent.
A la tarda ens endinsem a la part alta de Kalambaka. Passem davant de l'església de Saint Vissarion
Anem a visitar l'Església bizantina de l'Assumpció de la Verge Maria. Ens han aconsellat la visita i és cert que val la pena.
La vista des del pati exterior es molt bonica: les roques de Meteora darrere i les vistes de Kalambaka.
A l'entrada hi ha unes senyores que només parlen grec, que et cobren 2 euros i et deixen al teu aire.
L'església conserva intactes tots els seus frescos originals. Una joia per descobrir. Hi ha un púlpit que té més de 1200 anys. L'interior és fosc però els frescos es veuen bé. Sembla que has retrocedit en el temps. No es poden fer fotos de l'interior.
Anem cap a dins de la ciutat a fer algunes compres i prendre un refresc.
Demà més ¡
JORNADA 16
Avui visitarem dos monestirs més, el Gran Meteoro i el de Sant Nicolau.
El Gran Meteoro és un monestir ortodox situat sobre la més gran de totes les roques en extensió i alçada ( uns 600 m.). És el més conegut i per tant, el més visitat, sobretot pels grups organitzats.
S'hi arriba a través de centenars de graons de pedra.
Des de dalt, hi ha unes vistes increïbles dels voltants així com d'altres monestirs.
Les dones en tots els monestirs cal que portin faldilla llarga. I tant dones com homes, han de portar les espatlles tapades.
Hi ha espais on no es poden fer fotos ni vídeos
Ens ha cridat l'atenció el Museu Folklòric que és una sala plena d'iconografia de guerra. Hi trobem autèntiques litografies de la guerra dels Balcans ( 1912) i de la heleno-italiana (1940)
Es poden admirar impressionants pintures en molt bon estat de conservació.
És interessant visitar l'antiga cuina del monestir amb els objectes originals, així com la bodega restaurada i el taller de fusteria.
Marxem cap al Monestir de San Nicolau
Des de dalt podem veure restes d'antics monestirs, ara en runes.
Cap al tard, no podem evitar sortir a la terrassa i acomiadar-nos d'aquest lloc màgic i idil·lic que és Meteora
JORNADA 17
Avui marxem de Kalambaka, Quina pena¡ És un lloc amb un entorn que convida al misticisme. Sempre la recordarem ¡
Agafem la E92
Ens aturem a Metsovo, un poble que està al peu del "monte Pindos", envoltat de boscos. Té turisme aquàtic a prop del llac i d'esqui ,perquè té la petita estació de Karakoli.
Sortim cap a Ioannina.
Hem agafat un apartament davant del llac. Hem reservat per 3 dies doncs a part de visitar la Ioannina turística, volem dedicar una jornada sencera per anar a Vikos i la serpentina de Papingo, un repte que ens hem marcat com a ruta "motera". A la tarda una potent tempesta ens deixa a l'habitació i finalment només ens podem apropar al supermercat a comprar provisions.
JORNADA 18
El dia s'aixeca ennuvolat però hem d'anar urgentment a trobar un mecànic que ens canviï l'oli de la moto, perquè portem quasi 6000 km de la darrera revisió. Així que cercant al meravellós Google, hem trobat un servei oficial Kawasaki i a les 9 en punt ja som a la porta. Mentre esperem, anem a esmorzar i fem unes compres.
Després ens dirigim cap a l'oficina de turisme de Ioannina on ens donen material per fer algunes visites. Aquesta ciutat és el principal centre comercial i cultural de la regió, i per tant hi ha bastant moviment. Però a la vegada, hi trobem també bonics racons al barri antic.
Ioannina és una ciutat de Grècia d'uns 100.000 habitants, situada al costat d'un llac.
Al mig d'aquest llac hi trobem una illa del mateix nom. Es considera l'única illa lacustre habitada a tota Grècia i una autèntica meravella natural i arquitectònica. A la part nord, tenim el poble de pescadors. A més a l'illa hi ha una sèrie d'interessants monestirs.
Ens dirigim al vaixell que va a l'illa. El bitllet s'agafa a la pròpia embarcació.
Quan arribem ens trobem amb una preciosa illa, tranquil·la, i plena de vegetació.
Ens interessa especialment el Museu d'Ali Paixà.Els jardins són molt bonics i estan ben cuidats.
Alí Paixà va ser el governant (Paixà) del territori europeu de l'Imperi otomà. En aquest lloc és on ell es retirava als estius i on va ser assassinat.
En aquest tapís
es pot veure el lloc on el van assassinar que es correspon amb el lloc que veieu a la fotografia.
Al Museu d'Ali Paixà hi trobem objectes relacionats amb l'època del seu regnat. Hi ha algunes de les seves pertinences personals, així com pintures realitzades posteriorment.
En una altra sala hi ha el Museu del període revolucionari grec (s. XIX) contra l'ocupació otomana.
La història de la caiguda d'Alí Paixà va ser escrita dintre de la ficció a la novel·la El Comte de Monte cristo d'Alexandre Dumes.
.
En tornar cap a Ioaninna ens dirigim al centre històric.
Les muralles bizantines del segle XI amaguen carrerons tortuosos i llocs destacats com la tomba d'Ali Paixà, la mesquita de Fetiye, i el museu més important de la ciutat que és el Museu Bizantí, ubicat als edificis de l'antic palau reial d'Alí Paixà.
Mesquita fetiye
A la tarda, un tranquil passeig per la vora del llac.
JORNADA 19
Avui és un dia especial per nosaltres doncs l'objectiu és fer les carreteres de Vikos i sobretot la "serpentina de Papingo".
Primer de tot ens apropem a l'oficina d'informació de la zona que està situada prop del poble d'Aspraggeli. Allà ens donen un mapa de la zona de Vikos i també de la de Papingo, dos dels nostres objectius al fer aquest viatge.
Continuem fins al poble de Monodendri d'on suposadament surt la carretera que va al mirador d'Oxia.
Després d'intentar travessar el poble sense massa èxit i amb molts problemes per l'empedrat i els forts pendents, ens hem adonat que no era la ruta correcta. Així que hem retrocedit fins trobar la carretera que va a Vikos.
El Parc Nacional de Vikos-Aoos és una zona especial per fer senderisme, per la bellesa del paisatge sobretot, i també per a la pràctica del caiac, per la violència de les aigües del riu Voidomatis.
Arribem al mirador d'Oxia. Un paisatge impressionant. El congost més profund del món, segons el llibre Guinness, per tenir una ràtio més gran entre profunditat i amplada. La visió del congost quan t'acostes al mirador és única i espectacular. No hi ha paraules per descriure-ho.
Sortim per anar a Papingo i pujar per la famosa serpentina, una de les carreteres més emblemàtiques, sobretot pels amants de la moto.
Al fons la Serpentina de Papingo
Arribem a Aristi
Arribem a Papingo.
El descens és més complicat perquè no veus els cotxes que pugen i alguns es tanquen en girar. El pendent tampoc ajuda. És qüestió de no exposar més del compte i ser prudent.
Hem quedat satisfets de poder-ho fer sense cap complicació. Prova superada¡¡¡
Ara cap a Ioannina a descansar.
JORNADA 20
Ens acomiadem d'Ioannina¡
Avui diumenge, hi ha una marató que mantè tallat el trànsit fins a les 9,30 així que sortim al carrer a animar als participants.
Marxem cap a Plataria , una població petita propera a Igoumenitsa, a gaudir de la platja i descansar, sense més objectiu.
Des d'Ioannina, després de vorejar-la per una mena de ruta perifèrica que l'envolta, agafem l'autopista que va a Igoumenitsa, uns 60 km. Està oberta de fa poc temps. El que ens ha sorprès és que hi ha rètols de 130km/h, barrejats amb senyals de "Precaució, animals a la carretera"¡¡Una mica espantats reduïm la velocitat per si de cas¡
Sortim de l'autopista direcció Plataria.
Hem trobat un hotel molt agradable, de molt bon preu, que té la platja al costat mateix, Plataria Resort Seaside
El descens és més complicat perquè no veus els cotxes que pugen i alguns es tanquen en girar. El pendent tampoc ajuda. És qüestió de no exposar més del compte i ser prudent.
Hem quedat satisfets de poder-ho fer sense cap complicació. Prova superada¡¡¡
Ara cap a Ioannina a descansar.
JORNADA 20
Ens acomiadem d'Ioannina¡
Avui diumenge, hi ha una marató que mantè tallat el trànsit fins a les 9,30 així que sortim al carrer a animar als participants.
Marxem cap a Plataria , una població petita propera a Igoumenitsa, a gaudir de la platja i descansar, sense més objectiu.
Des d'Ioannina, després de vorejar-la per una mena de ruta perifèrica que l'envolta, agafem l'autopista que va a Igoumenitsa, uns 60 km. Està oberta de fa poc temps. El que ens ha sorprès és que hi ha rètols de 130km/h, barrejats amb senyals de "Precaució, animals a la carretera"¡¡Una mica espantats reduïm la velocitat per si de cas¡
Sortim de l'autopista direcció Plataria.
Hem trobat un hotel molt agradable, de molt bon preu, que té la platja al costat mateix, Plataria Resort Seaside
A la tarda anem a visitar el petit poble de Plataria.
I quan es pon el sol acomiadem el dia
JORNADA 21
Hem decidit anar a veure on està situada la zona de la sortida de ferris a Igoumenitsa per no tenir sorpreses demà, ja que l'hora de sortida és a les 0,30 de la matinada.
Més tard, a gaudir de la platja de l'hotel ,per a nosaltres sols. L'aigua transparent i amb bona temperatura. Una jornada fantàstica¡
JORNADA 22
La satisfacció no és mai complerta, ja que ens han enviat un missatge de Grimaldi Lines que el ferri en lloc de sortir a les 0,30 surt a les 06.00 o sigui 5 hores i mitja més tard. Haurem de buscar alguna solució alternativa ( si surt un ferri d'una altra companyia abans) i si no acceptar el de les 6 i passar la nit a la terminal. Al final contractem un dia més a l'hotel.
Així que avui toca relax i platja.
A la tarda ens acomiadem d'un lloc tan encisador
I a les 3 de la matinada marxem a Igoumenitsa. Almenys hem dormit unes hores.
JORNADA 23
Sortim a les 6 del matí.
A les 2 de la tarda arribem a Bríndisi. Fem un menjar ràpid a la terminal i comencem a circular per tal de recórrer el màxim de quilòmetres avui i deixar-ne pocs per demà, amb la finalitat d'evitar arribar tard al ferri que ens portarà de Civitavecchia a Barcelona.
L'autopista és plena de camions a molta velocitat, una angoixa total, amb vent fort a moltes zones. Quan portàvem uns 400 km hem decidit buscar hotel. Ens desviem cap a Chieti, prop de Pescara.
Sopem al costat de l'hotel, i a descansar.
JORNADA 24
De Chieti, travessem part dels Apenins. La ruta ha estat molt tranquil·la fins a arribar prop de l'área d'influència de Roma.
Arribem a Civitavecchia i directes cap a la terminal. Si hi aneu alguna vegada, comprovareu que és un desordre total. No hi ha indicacions i tota la gent va i ve, per intentar trobar l'entrada a la terminal i els molls. Vista la complicació, decidim quedar-nos a la terminal fins a l'hora d'embarcar.
JORNADA 25
Darrer dia del viatge. Passem el temps amb la tauleta, descansant a la cabina o passejant per coberta.
Arribem a Barcelona a les 7 de la tarda
